Preguntar-se si l’esport és política, és semblant a com decideixes
afrontar la vida. Mentre uns en tenen prou amb menjar, treballar, dormir i
viure, que no és prou en els temps que estem, altres pensem i ho manifestem
allí on sigui possible, que la nostra vida seria diferent en un estat propi
català, un estat on decidíssim com invertim i gestionem els nostres diners
recollits dels nostres impostos, com volem que els nostres fills es formin a
l’escola, com volem que ens vegin a l’estranger en els negocis i com volem
representar-nos en l’àmbit cultural incloent l’esportiu al resta del mon, es a
dir tenir unes seleccions pròpies que tinguessin l’oportunitat de poder fer
conèixer, representar i sentir una forma de viure i ser, com és la dels
habitants de Catalunya, amb tota la seva diversitat, pluriculturalitat,
respecte i formes de pensar que la conforme, un territori que acull, agermana i
s’adapta als nous temps migratoris, intentant sense l’ofensa, no perdre els
orígens culturals i propis que formen la seva gent vinguin de on vinguin,
parlin el que parlin.
Però no, això no és
possible, per que hi ha un estat creat precisament en el transcurs de la
historia per interessos reials o per la força, que encara en ple segle XXI vol
només donar a conèixer una sola realitat, una sola identitat, una sola cultura,
minimitzant les altres, fins i tot a través de l’esport. Si l’esport no és
política perquè la “federación espaÑola” no permet que les autonomies o nacions
que la conformen puguin reprentar-se en competicions internacionals com ho fan per
exemple els escocesos, gal·lesos e irlandesos?.
Aquests
dies els partits polítics espanyols i més concretament el PP, s’engrandien per l’èxit
de la selecció espanyola a l’eurocopa de futbol, mentre alguns catalans es conformàvem
pensant que aquell equip representa quelcom més que un sol estat. Si España és
un estat pluricultural, es tan senzill com permetre aquesta representació i que
els propis esportistes escullin lliurament si representen Espanya, Catalunya,
Euskadi, Galícia… però no, això no és possible per que la “federación espaÑola”,
sap que l’esport es quelcom més que això i ella si que te clar que l’esport es
política i s’esforça per que no hi hagi cap altre més opció que la “selección espaÑola”
i així ho ratifica el tribunal constitucional en la seva sentencia vers el
recurs presentat al 1999 contra les seleccions catalanes, presentat per l’ex
president d’EspaÑA, Jose Maria Aznar, on el tribunal constitucional espaÑol
sentencia:
"Les federacions catalanes de cada modalitat esportiva són les representants de l'esport federat català en àmbits supraautonòmics sempre que es tracti d'esports en què no existeixin federacions espanyoles i que, en cap cas, s'impedeixin o pertorbin les competències de l'Estat de coordinació i representació internacional de l'esport espanyol."
A la
darrera guarda, Núria Picas es proclama campiona del món de maratons de
muntanya i com no pot competir amb la samarreta de la selecció catalana, no pot
competir per que la “federación espaÑola” no li permet, de forma simbòlica i de
cor entre a l’arribada amb una estel.lada. A l’hora de pujar al podi una representació
de la “selección espaÑola”, l’amenaça que si puja amb l’estel.lada al podi, no
cobrarà el premi en metàl·lic que li pertoca i del qual en part en viu.
No sabem
que passaria davant el supòsit d’un estat català propi vers esportistes de
reconeixement internacional catalans, es a dir poder fins i tot molts d’aquests
esportistes a l’hora de la veritat preferirien fer-ho amb la “selección
espaÑola”, qui sap, tant mateix igualment alguns creiem que només pel fet de
poder representar Catalunya ja val la pena ser-hi presents, fins i tot, sense
pujar podis, ni guanyar eurocopes o campionats del mon.
El passat 10 de Març es va constituir a
Barcelona l’assemblea nacional catalana. http://www.assemblea.cat/
“L’Assemblea Nacional Catalana és
una organització unitària i transversal que
treballa per aconseguir la independència de Catalunya.
Està formada per catalans i catalanes convençuts que l’única manera de
sobreviure com a poble és aconseguir un estat propi com el que tenen les altres
nacions del món.”
Aquesta assemblea,
apolítica es a dir no es pot ser membre del secretariat general si es pertany o
milita algun partit polític, treballa per donar a conèixer a tot el món que és
Catalunya i quina és la seva realitat dins Espanya, mentre s’organitza per
tenir-ho tot previst el dia que el nostre somni i alhora com alguns creiem
dret, s’arribi assolir, la independència de Catalunya. D’una forma coordinada i
consensuada es treballa des de les assemblees territorials socialment per donar
a conèixer perquè Catalunya necessita ser un estat, donar a conèixer que això
és possible independentment de l’idioma que un faci servir al dia a dia i que
això és possible sense tenir en compte l’origen del propi individu o dels seus
avantpassats, mentre paral·lelament també es treballa a través de les assemblees
sectorials en diferents àmbits laborals i culturals.
Aquestes assemblees
http://www.assemblea.cat/?q=assemblees-sectorials
reuneixen àrees especifiques d’interès professional, social, cultural o
d’afeccions comunes de qualsevol mena com pot ser el triatló. En aquest moment
hi ha 36 representacions sectorials, entre elles per exemple “immigrants per la
independència”. Des de allí, per cert encara falta l’assemblea per les
seleccions esportives catalanes o l’assemblea triatló catalana i des de la
plataforma proseleccions catalanes, companys i companyes, treballen majoritàriament
des del voluntariat per que algun dia la nostra samarreta i senyera sigui
present sense vergonya, ni pressions arreu del mon en totes les competicions
internacionals on també hi hagi, com no els nostres veïns francesos,
portuguesos, i espaNYols.
Per un estat propi
català i una representació pròpia a través de les seleccions catalanes en l’àmbit
internacional, també en la duatló i triatló, alguns somiem en “Una nació, una
selecció!”
