dimarts, 29 de desembre de 2015

El club que volem. Altrenativa al CN Terrassa!


Avui he estat a presentació del projecta que la formació sota el lema “el club que volem” ha presentat en el saló social, que s’ha quedat petit, a les instal·lacions del CN Terrassa.

Que la situació econòmica, social i laboral dels treballadors del club era precària era més que notori i només calia aixecar alguna catifa, per trobar un munt d’arguments que desitjaven que hi hagués un canvi, però clar si no coneixes qui o què ha de ser el canvi més val quedar-se com està i que algun Sant protector ens ajudi...

S’ha n’ha sentit de tots colors vers aquesta nova alternativa i per això avui, vagi per endavant amb les expectatives justetes i més per compromís que altre cosa, ens hem dirigit al saló social a veure la presentació del nou projecte.

Molt bona oratòria del candidat a la presidència Jordi Martin. Clar, concís i entenedor. El candidat Jordi Martin ha explicat la situació, en grans trets, econòmica, laboral i tècnicament mal gestionada en certs camps, com és l’energètic, que pateix el club actualment i com els darrers cinc anys el club anat acumulant fins a més d’un milió d’euros en pèrdues.

Un projecte basat en cinc eixos de millora, amb propostes de sentit comú com son augmentar i millorar els recursos propis per evitar subcontractacions, millorar els llocs de treball i el creixement personal de les persones que composen l’equip humà en nomina del CN Terrassa amb la finalitat no tant sols de millorar l’ambient de treball si no aprofitar al màxim els propis recursos, minvant, supervisant i controlant les despeses amb compres o subcontractacions pel manteniment de les instal·lacions (40.000m2). Posar un èmfasi especial en una de les despeses més importants com son la racionalització dels recursos energètics, és a dir per primera vegada he sentit parlar de formació, projecció, auditories energètiques, autogestió, eficiència, rendiment… si a sobre fas un cop d’ull a la pàgina web de la candidatura sembla que experiència i formació no en falta, per tant sembla que els ingredients i els propòsits siguin esperançadors. Esperem doncs que l’arròs estigui a l’alçada de les expectatives... millorar el passat no sembla gaire difícil, millorar el present ho serà més no pel qui conduïa si no pel que tenim per viatjar. És el que hi ha i diners per un cotxe nou no n’hi ha per tant esforç, treball i bona gestió. Sembla que els 17.000 socis fan que la gestió del club sigui possible i viable, només hi falta que algú hi posi seny, coneixement, projecta i menys floritures ràncies.
 
Tenim una oportunitat… paga la pena apostar-hi i veure si allò que avui ens enlluernat amb paraules es pot portar a la pràctica en fets. No serà fàcil, amb uns instal·lacions elèctricament precàries, uns números (econòmics) i gestió que fa plorar i un ambient laboral molt negatiu que fins si tot s’ensuma quan entres per la porta. Si la candidatura de “el club que volem” guanya, te un projecta tant engrescador com laboriós a portar a terme, falta de ganes no sembla que els falti.

Aquest club li calia un canvi i una nova imatge, no tant sols de portes en fora sino sobretot més endins a les pròpies cambres, no tant sols de petits canvis sino a nivell de decisions i canvis de rumb és a dir a nivell de gestió directiva. Calia una alternativa ferma, responsable, una junta alternativa que fins les hores, en eleccions a la presidència, no ha tingut mai aquest club, almenys des de que tinc ús de raó i que es mereix un club com aquest, quasi centenari.

Tota la sort del mon i dono per endavant el meu vot pel canvi per ben esmerçat.

dimecres, 16 de desembre de 2015

Felicitació de Nadal


A casa, les festes de nadal sempre havien estat quelcom molt senzill.

Tanmateix les recordo amb nostàlgia, per que a la nostra manera, nosaltres també ho celebràvem i les fèiem especials sense que la quantitat i les desmesures fossin  el mes important.

El dinar de Nadal era quelcom semblant al de un altre diumenge normal però a l’hora ja especial: un tortell de nata i crema de la pastisseria Sant Pere, una ampolla de cava i segons les circumstancies el que l’avi el feia més feliç, estar “la família” junts… be, i alguna rajola de torró.

Nosaltres, mai ens havíem quedat sense reis. Recordo, fet per l’avi, un campament típic dels que sortien a les pel·lícules del wester o una cuina de fusta per la Gemma. L’avi, fuster de professió, es quedava més estona al taller, per fer-nos els nostres reis d’amagat i que fos una sorpresa.

Quan ens vàrem fer “grans”, la iaia el mateix dia de reis anava a Ca la Neus, la merceria del barri ubicada a un “quarto de reixa” que obria tots els dies fins i tot els festius i ens comprava quelcom… però nosaltres sempre havíem tingut els nostres reis i mantenint la “sorpresa” de cada any, tot i el “aquest any si que no hi ha res...”, encara ens feia més il·lusió, per que de primeres aquell any si que no esperàvem res i per que en realitat, no ens feia falta, teníem de tot!

Que feia doncs que fossin tant especials les festes de nadal?. Res i tot. Per nosaltres aquella ampolla de colònia comprada el mateix dia, era el símbol i record del que els avis ens donaven a cada instant. Estima i dedicació.

Cada nit la iaia, abans d’anar a dormir, entrava al quarto per veure si estàvem tapats, ens donava un petó i ens desitjava bona nit, encara que ja estiguéssim dormits. Vàrem tenir el nostre petó totes les nits fins la nit abans del nostre casori...

Cercar la il·lusió, la sorpresa, l’estima per qualsevol detall més enllà del que purament és material, costa i més ara bombardejats per tots els mitjans per consumir el que sigui, però paga la pena. Per nosaltres aquells reis eren molt més especials que qualsevol altre regal de l’època, que segur veiem per televisió però que ni recordem per que no era quelcom prioritari.

La quantitat desmesurada de regals que donem avui en dia fan el mateix afecta que el que ens feia a nosaltres aquells regals de la TV… indiferència, amb una gran diferencia, que els valors que transmetem no tenen res a veure amb els que vàrem adquirir dels avis. Els nostres fills avui en dia comencen a obrir regals i més regals i al final, cap sobresurt, ni deixa res emotivament imprès i si deixa quelcom, no és en el fons el que ens agradaria. Pensem…

Sembla evident, que llençar el missatge que molts regals no fan la felicitat i que dinars i sopars desmesurats acabin a la brossa és un pecat… però aquest any tornarem a caure en l’error.

És complicat dir a la família que no regalin res al fill, però almenys els pares no podem tirar de la regla “a veure qui la te més llarga”. Si sabem que rebrà tants regals, cal que li fem molts més regals o que el nostre sigui el més car de tots?. Poder no cal…

Gaudir de les llums i passejar pel carrer, estar junts el màxim de temps possible, cercar detalls que no tenen per que ser la darrera joguina o estri de moda, gaudir d’una barra de torró, de les campanades, del pessebre de l’ajuntament i dels de nombroses associacions de pessebristes, dels pastorets, de menjar el raïm junts si cal abans de que siguin les dotze picant a una ampolla les campanades, però junts... hi ha tantes possibilitats per gaudir d’aquestes festes sense tenir que fer-ho tot desmesuradament desequilibrat. Sembla que tot el que digui sigui ranci... doncs mireu, tot el que faig menció hi haurà moltes famílies que ni això tindran, per que en prou feines tindran clar que soparan. Però fins i tot, aquestes possibles mancances que aquestes famílies patiran quedarà més que compensat amb aquell petó que donin al seu infant quan marxi a dormir i que serà el regal més gran que li podrien donar i que segur amb els anys no oblidarà.

No ser encara, com controlar aquesta desmesura amb l’Otger i això que no te ús de raó, però el que més m’agradaria quan sigui gran i ja no hi siguem, és que recordi, per sobre de tot en aquestes festes, el petó de cada una de les nits que passem junts.

 

Que tingueu unes bones festes de nadal.

dissabte, 29 d’agost de 2015

Diari d'un pare esportista d'anar per casa: Cursa festa major Matadepera 2015

Avui ha estat especial per varies coses.

En primer lloc, tot i que la cursa sembla que no eren 10 quilòmetres exactes, he parat el temps al voltant del minut 48 però com la distancia registrada ha estat de 9,700 doncs a 5 pelat, en fi, és el que hi ha. Tanmateix no m'ha preocupat gaire, és més, conscient del meu estat físic ja m'havia marcat aquesta fita, que he assolit sense patir en accés.

Pels companys que sempre s'han mogut per sota 4, aquestes marques son per "no anar a córrer" però avui he experimenta't el plaer de córrer per córrer, és a dir tot i sabent que no estava, dins el meu nivell esportiu (currículum) per fer gaires meravelles, he anat a fer esport i ho he gaudit. Fer curses quan el teu estat físic és justet, et fa gaudir d'altres coses més enllà de les marques com son la gent, les cares nervioses dels altres, entretenir-te en els detalls com qui ha apretat més al principi i ara (més enllà de mitja cursa) està a punt de morir, en el bon sentit de la paraula... i a la fi, a l'arribada tampoc hi ha tant temps de diferencia entre "aquells" i tu :)), qui no es consola és per que no vol.

La cursa de Matadepera sempre ha estat especial per mi. Va ser la primera cursa que vaig fer a la meva vida, no ser, deu fer ara uns 20 anys crec. A les hores vaig començar a córrer sense cap mena d'experiència i acabar va ser tot un repte. Avui encara puc veure a la sortida, aquella estranya sensació a la cara i la mirada de molts que m'envolten... i mola.

També he gaudit per primera vegada de la companyia de l'Otger. Ha vingut amb la Núria, la pobra mira que arriba a ser un conyàs seguir a la parella en les seves dèries, gràcies rinyo... però per mi és molt xulo saber que quan arribi al cotxe li puc explicar les quatre anècdotes i sensacions de la cursa i de pas si a sobre et trobes el petit Otger rient com un  beneit de feliç, la tarda és complerta.

Tornant a la cursa... molt ben organitzada per aquest grup que entre altres organitza la mitja de Terrassa i sincerament per 3€ (camiseta, aigua als 5 i coca-cola a l'arribada) no tant sols no es pot demanar res més si no que se'ls ha de felicitar. El circuit, dues voltes prou exigents, que et posen a prova en el 3 i 6 aproximadament amb un pujada constant i gradual.

A sobre d'espectador he vist l'Alberto Bailón un company d'EGB... que fort feia un munt que no el veia i només de passada amb un segon l'he conegut... facebook?. Gràcies

La cursa de Matadepera sempre ha estat la cursa d'inici de temporada... bona excusa i bona cursa.

dijous, 20 d’agost de 2015

Seguim un pas més...Junys pel si



Ara és l'hora de recordar qui ens va tombar l'estatut, qui ens diu com hem d'educar els nostres fills i com han de ser les nostres escoles, qui ens retalla per tot arreu i qui ens amenaça cada cop que volem expresar-nos lliurament, ara és l'hora de recordar el ministre de l'interior cada cop que ens recorda que te les forces de seguretat preparades per posar ordre al vell estil de les tropes borbòniques, ara és hora de recordar que no ens deixen parlar català a les institucions europees, ara és hora de recordar Ernest Lluch quan deia que de vegades reformar la constitució espanyola només pot servir per perjudicar-nos més, ara és hora de recordar com manipulen per que no ens expressem (multa al Barça per les estelades de la final de la copa d'Europa o prohibició d'aquestes entrar a camps o treure dels espais públics) ara és hora de recordar el somriure Soraya, les humiliacions d e ministre l Wert, els NO de Rajoy, les FAES i les guerres d'Aznar, les prohibicions dels actes culturals amb denúncies imaginaries (trabucaires) i les imposicions fins i tot per sobre dels pobles a respectar els altres éssers vius (braus). El 27 de setembre no se si servirà de res que guanyem els de la llista unitaria, però almenys exercirem un cop més la nostra llibertat d'expressar-nos i dir VOLEM UN PAIS LLIURE I AMB FUTUR!. Tot el que ens tenien que dir, ja ho han dit, tot el que ens havien de donar ja ens ho han donat, només queden més promeses incomplertes, més somiatruites. Ja no ens creiem ni les reformes, ni els federalismes. Jo ho tinc clar... i tu encara dubtes?. No t'enganyis darrera les excuses, és normal que tinguis por però només ens queda seguir demanant llibertat per nosaltres i les nostres fills, justicia pels nostres avantpassats, respecte pel nostre poble i aquells que han decidit que aquí volen viure i aquí volen prosperar, créixer i vencer.

diumenge, 5 de juliol de 2015

Newton Energy NR: La tercera llei de Newton o "el lado oscuro"...

Fa dies que provo unes Newton Energy NR.

Vaig per endavant, avisant que no son minimalistes, per motius evidents que després explicaré. Faig aquest apunt per que he vist en alguna aportació virtual que se les classifica de "minimalistes" (http://www.runnea.com/zapatillas-running/newton/energy-nr/596/) i crec que quan argumenti les seves particularitats, molts arribarem a la mateixa conclusió, que no son el mateix.

El fet que aquestes espardenyes les trobeu esmentades a blocs, tendes o altre entorns virtuals relacionades amb el mon de minimalisme, sense dir que ho son, entenc que és degut a que son un tipus de calçat que predisposa a endinsar-nos en la correcta tècnica de córrer (sense talonar) i per tant amb un teòric, entre altres, objectiu similar al del barefoot.

Tanmateix és evident que no parlem del mateix concepte, en primer lloc per que parlem d'una sola de 23mm contra per exemple unes Bare Acces que tenen 13mm. Això encara es fa més evident quan trepitges un camí de terra, on sense gaire dificultats, amb les Bare Acces ets conscient del que hi ha i en canvi amb les Newton estàs totalment aïllat, d'aquí la segona diferencia per no qualificar-les de barefoot, la propocepció, amb les Newton no trobareu el tacte evident de com trepitges i sobre què i que si trobeu amb unes minimalistes autentiques. Jo les he fet servir sense plantilles, cap problema i son practicament planes, doncs tenen un drop de 3mm, mentre que amb plantilles estem sobre les 6mm de drop.

Altres característiques que no la qualifiquen com minimalista és la seva flexibilitat. Tot i que ho son, ni molt menys les pots doblegar com si pots fer amb unes Merrel trail glove o un Inov Trailroc 245.

Abans de parlar, quines son les seves particularitats que ens ajuden a millorar la tecnica, dir que: son molt còmodes, tenen la part davantera prou ample i pesen relativament poc, parlem de 255 grams que per ser una esperdenya de transició no està malament. Les Merrel Ascend Glove parlen de 250 grams (http://www.zapatillas-minimalistas.com/es/home/203-merrell-ascend-glove.html)

Si mireu la planta veureu que hi ha quatre peces negres perpendiculars a la planta del peu, es a dir en el sentit dels dits i a la zona de l'avantpeu que tenen com objectiu impulsar cap endavant en el moment de la petjada, com? doncs molt sencill, la part davantera de l'esperdenya te una forma que propicia (per la seva forma) que un cop impactem amb la part mitjana-davantera, no talonem, però a més a més, aquestes peces negres estan montades sobre un camara d'aire de tal manera que quan impactem es contrauen i quan aixequem aquestes s'alliberen afavorin junt a la forma de l'esperdenya que "s'impulsi" per fer el pas i aquest efecte el qualifiquen com l'efecte de l'acció-reacció basat, segons ells en la tercera llei de Newton. Bé, és veritat, que quan et concentre en la trapitjada entre la part mitjana-davantera aquesta percepció de impedir talonar es fa més evident. En cap moment ells parlan que la seva tècnica per millorar la trepitjada sigui com a consequència de la percepció de trepitjar amb el taló, si no que es basen en aquesta facilitat que dona el propi disseny i les caracteristiques esmentades de la tercera llei de Newton.

La meva opinió, molt personal i humilt, és que es tracta d'una esperdenya de transició i que afavoreix a no talonar, però que no te res a veure amb les sensacions que es poden tenir amb unes minimalistes i tampoc li veig el sentit de la transició cap al barefoot, excepte que si ens acostumem a la tècnica correcta, si que desenvoluparem teoricament la musculatura suficient per que quan pasem el minimalisme evitem lessions. Newton parla, que per fer servir aquestes esperdenyes cal una transició...no se, poder com jo ja faig servir minimalites, no he trobat aquesta sensació de sobrecàrrega que pots tenir en unes minimalistes, per això la meva opinió seria que si vols acabar corren amb minimalietes, busquis unes esperdenyes de transició, amb més sola, però que t'oblidis d'aquestes esperdenyes.


Penso que per les seves característiques, son per aquells que no siguin tan puristes del barefoot, una bona alternativa per anar canviant de model en funció de la sobrecàrrega o dels dies que surtis a córrer i fer servir les Newton per canviar d'estil i descansar muscularment de les barefoot...ara be, això es jugar amb "el lado oscuro" i ja sabeu el que li va passar al de negra.

Per part meva, les sensacions no son com per tornar a repetir...






dissabte, 20 de juny de 2015

21 de Juny de 1997: Ell ho representa tot.

Si. Ell ho representa tot. Tot allò que hem viscut i que ha marcat les nostres vides. Ensurts, lluita, paciència mútua, esforç, aixecar-se de nou, una segona vida... pensar en aquells estimats que varen compartir amb nosaltres aquell dia i que avui no hi son. Pensar què haurien gaudit, veien el que ell ens dona.

18 anys compartits, dia a dia, amb tot el que comporta i amb tot el que aporta.

Hagués estat fàcil en algunes de les pedres del camí, dividir els nostres... però fins les hores, decidim seguir endavant, pasem per sobre, pel costat ens donem la mà i seguim construint un dia més a través del nostre present, cap al nostre futur.

Ell ho representa tot.

No cal celebracions extraordinaries, tan sols un petit instant pel record i veure com si fos una pel.licula que es rebobina cap aquell 21 de Juny, tot allò que ell representa.

Per tots els que hi som d'alguna manera aquí o allí, els que fa 18 anys hi eren i els que s'han afegit pel camí, tots formeu part d'aquest trencaclosques. Ja tinc la peça del mig...

Per nosaltres sigui el que sigui i el que vingui, intentarem anar sumant (amor, experiències, esforç, alegries, tristeses...) per que ell ens uneix i ens recorda a cada instant, que ell ho representat tot.



dissabte, 9 de maig de 2015

Eleccions municipals d'Ullastrell: Argumentaris de la feina feta (1a part)

Quan estàs al cap davant d'una organització, comunitat, ciutat, poble, nació... per mi la veritable dificultat, és decidir. Tu pots escoltar, pensar, intentar ser just, ètic, però al final saps que les teves decisions han d'estar orientades a uns valors i sobretot mirant pel bé comú. Això implica, prendre decisions que de forma personal, algú no li agradaran o es pot sentir maltractat o perjudicat. Aquí rao la complexitat, prendre decisions en funció del interès de la majoria de integrants d'aquest grup. Tot el resta, si ets un bon gestor, treballador, sincer i fas servir la lògica és relativament fàcil... :) heu vist que fàcil?.

Si. En realitat no és tant fàcil com sembla.

Ja ha començat la campanya a les eleccions municipals i si totes les altres son importants, aquesta encara ho és més per la proximitat i en conseqüència per que les decisions de l'equip de govern que surti escollit, no tant sols condicionarà la seva forma de fer si no fins i tot el futur més immediat.

Mitjançant les seves decisions, es projectarà el futur del poble. Possiblement per aquest motiu, els pobles sovint trien els seus alcaldes i regidors en funció de les seves decisions i formes de fer, en comptes del partit a qui representen i encara que aquestes properes eleccions el color sigui important, com a vilatans, desenganyem-nos continuem pensant amb la perspectiva de proximitat i més a un poble com Ullastrell on s'han de prendre en els propers 4 anys decisions molt importants pel futur desenvolupament del poble i el seu entorn.


A la pre-campanya, ja han començat a córrer suposicions e informacions, que pels que no seguim l'actualitat de prop en el dia a dia, ens poden fer dubtar de la gestió portada a terme per l'actual equip de govern en el transcurs dels darrers 4 anys.

Ja fa 8 anys que visc a Ullastrell i he viscut dues legislatures i dues formes de governar i gestionar molt diferent. 

No parlaré de la forma de fer d'altres governs anteriors, si no del que he viscut els darrers 4 anys. 


He vist com s'apropaven a diferents zones del poble per parlar amb els veïns i tenir impressions més properes, es a dir han sortit al carrer. 


S'ha organitzat fires i actes de tota mena per promocionar el poble i els seus productes.

S'ha sanejat l'economia sense establir negocis de dubtós benefici vers la salut dels veïns (penso en les intal.lacions de tractament de terres contaminants).

S'ha gestionat d'una forma més arbitraria i llei amb mà els llocs de treball públics i municipals.

He vist transformat el meu entorn amb nous camins, noves senyalitzacions i millores en els nostres carrers.

He vist com s'acababa una escola.

He vist com es transformava de mica en mica el mobiliari urbà, com es recuperaven festes i tradicions, com s'ha promogut les entitats dels pobles i s'ha gestionat les activitats com la festa major sempre pensant en la despesa pública i sobretot que aquestes siguin viables i com a mínim autofinanciades... i es que no pot ser d'un altre manera. 

Els ajuntaments del nostre entorn més proper i no tant estan hipotecats per molts anys per gestions irresponsables i somia truites esperant viure de subvencions i generant projectes inviables... no se, penso per exemple en un camp de futbol de gespa amb un manteniment brutal, un poliesportiu amb piscina coberta i climatitzada, mentre centres esportius historics de ciutats veines se les veuen i desitgen per fer front a les despeses diaries en un moment en que les families eviten despeses "superflues" o estan pagant les inversions desproporcionades a la realitat, dutes a terme en époques que totes ponien i que ara els estan ofegant financerament.

Alguns han tingut que veure venir una crisi, però tenir-ho clar... així ens va, així ens anat.

Jo ho he vist així... però clar, hi ha rumors, papers per les bústies, revistes, butlletins i un cal informar-se per tenir clar que allò que li ha semblat, no tant sols ha estat fum.

El primer rumor que vaig sentir, anaven relacionats amb el sou de l'alcalde en referència que era d'uns 30 i pico mil euros. A mi sincerament, no és quelcom que m'interessi gaire, a no ser que la gestió sigui mediocre o el sou es dispari en valors desproporcionats, però clar si que em preocupa que el comentari estigui distorsiona't, més que res per que em fot que m'intentin manipular.

Segons el Joan Ballbé dit davant de més persones, el seu sou son 29.000€ bruts/anuals, el mateix sou, que ja es va fer públic fa quatre anys i que ja cobrava l'antinc alcalde... ara be a la gestió, cal sumar-hi 15.000€ (bruts) de la 1a tinent alcalde. L'argument d'aquest segon sou, és que administrativament s'ha tingut que fer molta feina, amb la conseqüent contractació d'una adminitrativa o be aprofitant l'equip de govern que va permetre la governabilitat, oferir un segon sou a la tinent alcalde per treballar mitja jornada. En fi, això és un criteri a jutjar molt subjectiu. Es fa dificil opinar, per que per fer-ho hauria de tenir en mà una auditoria del que s'ha fet i en que s'ha invertit el temps i com no ho faré, ho dono per bo (oportunitat de la confiança)... fins que no es demostri el contrari amb fets, no paraules.

El segon comentari que vaig veure circular era respecte el clavegueram i l’IBI i es va tornar a demanar explicacions. El Joan, va fer arribar el següent escrit:

Adjunto el resum del que interessa i fa referencia aquí:
 

TAXA CLAVAGUERA

Pregunta: És un impost innecessari i de nova creació?. Més carrega fiscal?

-          És una taxa que es va crear al 2012, amb un import de 10 €/habitatge, que ens permet recaptar uns 7500 €/any

-          La situació de la xarxa de sanejament a Ullastrell és deplorable, amb una inversió mínima durant molts i molts anys.

-          S’ha redactat un Pla de sanejament on es detecten incidències o resoldre i que cal planificar a mig termini. A algunes d’elles ja s’hi ha pogut actuar

-          Els números són: s’hauran ingressat uns 22.500 € en 3 anys i se n’hauran invertit gairebé 80.000 €.

-          A banda de la planificació, durant aquests 4 anys, s’ha invertit:

o   20.000 € a millorar l’estació de bombeig de la zona de la peça

o   24.000 € a solucionar problemes greus de clavegueram a ca n’Amat

o   8.000 € a fer un nou tram de col·lector a la zona verda de ca n’Amat

o   18.000 € a solucionar problemes greus en el torrent del comú

o   + de 5.000 € amb extracció d’aigües residuals en pous malmesos

o   + de 3.000 € en refer pous o trams malmesos de la xarxa


IMPOST DE BENS IMMOBLES

Pregunta: S'ha apujat l’IBI? És molt alt?


-          Fa 4 anys, l’alternativa era una planta de terres. La previsió d’ingressos era d’uns 400.000 €/any. Els ingressos actuals d’IBI són uns 650.000  €. És obvi que amb la planta, podria haver-hi una reducció de l’IBI, però també és veritat que hi havia un ritme de despesa que la planta hagués suposat normalitzar la situació

-          Actualment els resultats dels exercicis són positius, així que podem dir que la situació és estable i podem garantir una estabilitat econòmica, sense planta i amb un IBI que té un coeficient municipal més baix que fa 4 anys

-          En el període 2007-2011 va pujar més d’un 22%, i en el 2011-2015 ha baixat un 1%

(...)


Segur que l'equip de govern actual, ha tingut errors, però fins les hores i des de que jo visc a Ullastrell, crec és el millor govern que hem tingut i ara amb les noves persones que s'han incorporat, penso que la continuïtat amb la forma de fer, com a mínim està garantida i això per mi, és molt important.

Ser com treballaven els que hi havien abans, ser com porten la campanya els que estan a l'oposició i ser que han fet els que han estat aquests darrers anys... jo hi confio, jo hi he confiat.







Salut i seguirem...

dijous, 8 de gener de 2015

Estic fins les pilotes de #lacaixa i el que representa...

Tot comença quan fa uns dies vaig generar el següent twitter:

"m'agradaria més opinions... https://www.triodos estic fins les pilotes de i el que representa"

Per la tarda rebo el següent twitter:

Lamentem el que indiques. Si envies més info i les teves dades per DM, remitirem el cas a l´oficina per al seu coneixement ^MG"

La Caixa sempre m'ha cobrat comissió per qualsevol transferencia que realitzi jo per internet a una altre entitat, mentre que altres entitats com per exemple ING no cobren aquesta comissió. Valgui la pena dir que no tant sols hi tenim les dues nòmines (petites però hi son), tenim algun diner per no quedar al descobert a la primera de canvi (acció que portem a terme com a responsables que som amb el sacrifici que comporta i sobretot per que no et cobrin els corresponents interessos en cas que passi), així com una petita compte d'estalvi que ens varen "recomanar" per evitar comissions de manteniment. Això de per si, ja em sembla prou argumentari per explicar per que estic fins les pilotes, però puc seguir. 

La meva àvia, per mal servei del BBVA va canviar d'entitat i per un tema pràctic va posar la seva llibreta conjuntament a la mateixa entitat on som nosaltres. Com a "favor" segons ells, ens donaven una llibreta sense manteniment el primer any. Passat el primer any, hem fan passar per la oficina i hem diuen que aquesta llibreta ha d'anar vinculada algun tipus de llibreta d'estalvi, producte d'estalvi, assegurança, doncs pel contrari hauran d'aplicar el corresponent manteniment, es veritat que m'ofereixen una compte corrent per evitar el manteniment, però crec que és de calaix que una persona de 87 anys una compte corrent li serveix de ben poc... miserables, però que no veieu el que cobra. Fins a data d'avui no li cobren cap manteniment, en part per que els vaig tenir que "fer reflexionar" que tenint en compte que comparteix llibreta amb mi i tenint en compte les nostres condicions (ho tenim tot domiciliat i tots els rebuts ens els  cobren a través de la Caixa) creia una mica abusiu el que plantejava.

Fins aquí, jo crec que ja queda prou argumentat... però seguim.

Jo sempre he estat relativament orgullós que una entitat com la Caixa, fos catalana... ho se, digueu-me il.lús, ara bé no ajuda gens per la meva part vinculant emotiva amb dita entitat, quan noticies com l'adjunta vinculen al Sr Fainé amb la seva emotiva espanyolitat inseparable... en aquest punt quan les coses estan tant clares i el seu màxim representant no te cap mena de inquietud en posar-se en aquest tipus de "situacions", emfatitza que estigui de la La Caixa fins les pilotes pel que representa i ja tant m'ha fot que el banc sigui espanyol o holandès.

Vaig tenir que canviar de tarja de crèdit per no tenir que pagar manteniment de la tarja, bé fins aquí teòricament cap problema ja que el servei és el mateix, però clar al final penses quan t'assabentes que altres entitats no cobren cap mena de manteniment per la mateixa tarja del per que m'haig de molestar jo a fer canvis? Per que no assumeixen ells aquesta despesa com un servei més?. L'argument de que no poden assumir aquestes despeses de tots els seus clients em sulfura quan m'assabento que altres entitats (ING un altre cop) et paguen per domiciliar rebuts a la seva entitat?

Per cert no m'extendré gaire en que inverteixen els seus diners, ara be que tinguin en plantilla una filla del rei d'Espanya que ara a sobre estat imputada en tot el sidral que tots coneixem o que el Sr Rato ha estat relacionat directa o indirectament amb aquesta entitat...  continua inflant-me les pilotes del que la Caixa representa i podríem sumar la suposada trobada del Sr Fainé amb el Rei d'Espanya per clarificar la seva suposada lleialtat a la corona en cas d'una hipotètica secessió de Catalunya, ect, ect...i si això no és veritat ha sortit els mitjans de comunicació, ja que és molesta en altres situacions també es podria molestar a desmentir-ho. No li cal oi? Doncs això... el que la Caixa representa.

Crec que ja està prou argumentat. La veritat es que si segueixo aquesta entitat, és en primer lloc per la vinculació hipotecaria que hi tinc i en segon lloc per dos empleats (un d'ells ja s'ha retirat) de l'oficina que vaig i per les seves formes no acadèmiques i comercials, si no de pura educació i respecte entre persones, que m'han demostrat les diverses vegades que he anat. En fi, de moment per pur interès, ara bé com a client com a mínim tinc dret a manifestar el que sento, només faltaria.

Tinc més exemples de especulació relacionada amb assegurances i altres però crec que no  cal seguir argumentant el meu twitter.

Vaig per endavant que la meva crida d'opinions vers Triodos no va tenir la resposta que esperava, així que seguiré investigant sobre la suposada Banca Sostenible, tanmateix vist com es comporten les entitats tradicionals, si tot el servei que m'han de donar, és una resposta immediata mitjançant twitter, penso que poder val la pena intentar una aposta diferent, dins les possibilitats que els humils tenim a les nostres mans.

L'allibarement energètic, emmascarat en el país que vivim per un monopoli controlat per una única distribuïdora i un govern que ho permet descaradament, de mica en mica i gràcies a la crisis ha fet perdre la por dels usuaris i molts ja ens hem decidit a buscar altres alternatives que et donin un millor servei i que l'atracament no sigui tant emmascarat (Factor Energia, Som energia...), poder arribat el moment de  fer el mateix amb les entitats bancaries i perdre la por de que t'estant fent un favor "guardant els teus diners". Espero que algun dia... les meves pilotes estiguin també més alliberades i almenys si segueixo sent enganyat, que la meva consciencia, poder enganyada, estigui més tranquil·la pensant que aquells que administren els meus diners ho fan d'una forma més social.

dimecres, 7 de gener de 2015

Diari d'un pare esportista d'anar per casa: Cursa del Bolet (La clàssica)

No ser perquè, sempre poso la cursa del Bolet com a referència de l'inici de la temporada, i dic no ser perquè, perquè a més a més de fer-se al dia de Sant Esteve en realitat els quilets post festes de nadal crec que en general sempre s'agafen des de Sant Esteve a Reis :) però en fi que sempre serveix de referència personal i més aquest final de 2014 on acaba d'arribar l'Otger... i això vol dir fer menys esport, encara que a la Núria sempre li sembla que en faig molt :))))) (tinc molta sort amb la Núria... sempre m'ha deixat fer el que he volgut) i la veritat es que tot queda en un segon pla davant aquesta coseta tan guapa.

Tanmateix els que ens agrada fer esport i gaudir de córrer, sempre tens ganes de calçar-te unes bambes, uns pantalons, posar camí pel mig i de tant en tant alguna cursilla i si a sobre el temps (sempre quelcom allí present pels corredors :))) ) t'acompanya, millor que millor.

En fi, que aquest any no les tenia totes a la cursa del Bolet. Per cert... fantàstica la cursa en la seva 35a edició i la 14a memorial Robert Colilles. La ja clàssica, fa un parell d'anys que s'acabat de rodonir i ser perfecte des de que el grup de muntanya d'Ullastrell l'agafat, tot sigui dit recolzat per l'ajuntament, que això pels organitzadors de qualsevol cosa sempre ens acompanya i molt per que les coses sortint del tot rodó i et motivin a continuar un any més, en contra d'aquells ajuntaments que posen traves per tot o ni tant sols fan el mínim esforç per que tot els "bufa" o fa mandra. Així que un "aplaus" pel regidor d'esports! OOOLEEEE PUTXU!

En referència al circuit, evidentment la part principal és el Bolet però a l'edició anterior ja varen fer algun canvi important. Ara es surt del C/ de la Serra, davant l'ajuntament i això ajuda, doncs abans es sortia de les pistes i els primers 700 metres eren terribles, doncs enfilaves un carrer amb un parell de collons. En fi que aquesta sortida molt planera et dona l'oportunitat d'encarar el primer quilometre i mig en pla, per començar a baixar i arribar sobre el quilòmetre tres en baixada. Si fins aquí t'has emocionat, arriba la botifarra i comences a suar els torrons de valent i es que al quilòmetre 3,5 comença dos quilòmetres de pujada per llavors ja encarar el darrer mig quilòmetre en lleuger pla. Evidentment és una cursa molt ràpida... els cinc primers per sota de 21 minuts : (

Un dia vaig llegir al bloc del Xavier Bonastre (el segueixo, m'hi sento identificat... en tot menys en ser vegetarià :))) ) que mirar els temps sempre et serveix com a repte personal i particular per motivar-te una mica... i es veritat, els que en portem unes quantes a les cames, mirar el temps personal per exemple respecta l'edició anterior et serveix per saber com estàs :))))) mira un consol com un altre. 

Doncs mira aquesta edició 27:37, parcial per quilòmetre 4:37, quan al 2013 vaig fer 27:52... 15 segons menys. Perfecte!. Súper content!

Aquest any vaig córrer amb les INOV8 245, perfectes per aquest tipus de terreny.

M'he apuntat a la mitja de Terrassa. Si tot va be, serà la propera cursa. Una mica canguelo... l'any passat, crec que vaig patir una baixada de sucre i el darrer quilòmetre ho vaig passar malament de debò. Aquest any porto quelcom menys de quilòmetres o sigui que serem ultra conservadors, si al final hi vaig.