dissabte, 29 d’agost de 2015

Diari d'un pare esportista d'anar per casa: Cursa festa major Matadepera 2015

Avui ha estat especial per varies coses.

En primer lloc, tot i que la cursa sembla que no eren 10 quilòmetres exactes, he parat el temps al voltant del minut 48 però com la distancia registrada ha estat de 9,700 doncs a 5 pelat, en fi, és el que hi ha. Tanmateix no m'ha preocupat gaire, és més, conscient del meu estat físic ja m'havia marcat aquesta fita, que he assolit sense patir en accés.

Pels companys que sempre s'han mogut per sota 4, aquestes marques son per "no anar a córrer" però avui he experimenta't el plaer de córrer per córrer, és a dir tot i sabent que no estava, dins el meu nivell esportiu (currículum) per fer gaires meravelles, he anat a fer esport i ho he gaudit. Fer curses quan el teu estat físic és justet, et fa gaudir d'altres coses més enllà de les marques com son la gent, les cares nervioses dels altres, entretenir-te en els detalls com qui ha apretat més al principi i ara (més enllà de mitja cursa) està a punt de morir, en el bon sentit de la paraula... i a la fi, a l'arribada tampoc hi ha tant temps de diferencia entre "aquells" i tu :)), qui no es consola és per que no vol.

La cursa de Matadepera sempre ha estat especial per mi. Va ser la primera cursa que vaig fer a la meva vida, no ser, deu fer ara uns 20 anys crec. A les hores vaig començar a córrer sense cap mena d'experiència i acabar va ser tot un repte. Avui encara puc veure a la sortida, aquella estranya sensació a la cara i la mirada de molts que m'envolten... i mola.

També he gaudit per primera vegada de la companyia de l'Otger. Ha vingut amb la Núria, la pobra mira que arriba a ser un conyàs seguir a la parella en les seves dèries, gràcies rinyo... però per mi és molt xulo saber que quan arribi al cotxe li puc explicar les quatre anècdotes i sensacions de la cursa i de pas si a sobre et trobes el petit Otger rient com un  beneit de feliç, la tarda és complerta.

Tornant a la cursa... molt ben organitzada per aquest grup que entre altres organitza la mitja de Terrassa i sincerament per 3€ (camiseta, aigua als 5 i coca-cola a l'arribada) no tant sols no es pot demanar res més si no que se'ls ha de felicitar. El circuit, dues voltes prou exigents, que et posen a prova en el 3 i 6 aproximadament amb un pujada constant i gradual.

A sobre d'espectador he vist l'Alberto Bailón un company d'EGB... que fort feia un munt que no el veia i només de passada amb un segon l'he conegut... facebook?. Gràcies

La cursa de Matadepera sempre ha estat la cursa d'inici de temporada... bona excusa i bona cursa.

dijous, 20 d’agost de 2015

Seguim un pas més...Junys pel si



Ara és l'hora de recordar qui ens va tombar l'estatut, qui ens diu com hem d'educar els nostres fills i com han de ser les nostres escoles, qui ens retalla per tot arreu i qui ens amenaça cada cop que volem expresar-nos lliurament, ara és l'hora de recordar el ministre de l'interior cada cop que ens recorda que te les forces de seguretat preparades per posar ordre al vell estil de les tropes borbòniques, ara és hora de recordar que no ens deixen parlar català a les institucions europees, ara és hora de recordar Ernest Lluch quan deia que de vegades reformar la constitució espanyola només pot servir per perjudicar-nos més, ara és hora de recordar com manipulen per que no ens expressem (multa al Barça per les estelades de la final de la copa d'Europa o prohibició d'aquestes entrar a camps o treure dels espais públics) ara és hora de recordar el somriure Soraya, les humiliacions d e ministre l Wert, els NO de Rajoy, les FAES i les guerres d'Aznar, les prohibicions dels actes culturals amb denúncies imaginaries (trabucaires) i les imposicions fins i tot per sobre dels pobles a respectar els altres éssers vius (braus). El 27 de setembre no se si servirà de res que guanyem els de la llista unitaria, però almenys exercirem un cop més la nostra llibertat d'expressar-nos i dir VOLEM UN PAIS LLIURE I AMB FUTUR!. Tot el que ens tenien que dir, ja ho han dit, tot el que ens havien de donar ja ens ho han donat, només queden més promeses incomplertes, més somiatruites. Ja no ens creiem ni les reformes, ni els federalismes. Jo ho tinc clar... i tu encara dubtes?. No t'enganyis darrera les excuses, és normal que tinguis por però només ens queda seguir demanant llibertat per nosaltres i les nostres fills, justicia pels nostres avantpassats, respecte pel nostre poble i aquells que han decidit que aquí volen viure i aquí volen prosperar, créixer i vencer.