dissabte, 29 d’agost de 2015

Diari d'un pare esportista d'anar per casa: Cursa festa major Matadepera 2015

Avui ha estat especial per varies coses.

En primer lloc, tot i que la cursa sembla que no eren 10 quilòmetres exactes, he parat el temps al voltant del minut 48 però com la distancia registrada ha estat de 9,700 doncs a 5 pelat, en fi, és el que hi ha. Tanmateix no m'ha preocupat gaire, és més, conscient del meu estat físic ja m'havia marcat aquesta fita, que he assolit sense patir en accés.

Pels companys que sempre s'han mogut per sota 4, aquestes marques son per "no anar a córrer" però avui he experimenta't el plaer de córrer per córrer, és a dir tot i sabent que no estava, dins el meu nivell esportiu (currículum) per fer gaires meravelles, he anat a fer esport i ho he gaudit. Fer curses quan el teu estat físic és justet, et fa gaudir d'altres coses més enllà de les marques com son la gent, les cares nervioses dels altres, entretenir-te en els detalls com qui ha apretat més al principi i ara (més enllà de mitja cursa) està a punt de morir, en el bon sentit de la paraula... i a la fi, a l'arribada tampoc hi ha tant temps de diferencia entre "aquells" i tu :)), qui no es consola és per que no vol.

La cursa de Matadepera sempre ha estat especial per mi. Va ser la primera cursa que vaig fer a la meva vida, no ser, deu fer ara uns 20 anys crec. A les hores vaig començar a córrer sense cap mena d'experiència i acabar va ser tot un repte. Avui encara puc veure a la sortida, aquella estranya sensació a la cara i la mirada de molts que m'envolten... i mola.

També he gaudit per primera vegada de la companyia de l'Otger. Ha vingut amb la Núria, la pobra mira que arriba a ser un conyàs seguir a la parella en les seves dèries, gràcies rinyo... però per mi és molt xulo saber que quan arribi al cotxe li puc explicar les quatre anècdotes i sensacions de la cursa i de pas si a sobre et trobes el petit Otger rient com un  beneit de feliç, la tarda és complerta.

Tornant a la cursa... molt ben organitzada per aquest grup que entre altres organitza la mitja de Terrassa i sincerament per 3€ (camiseta, aigua als 5 i coca-cola a l'arribada) no tant sols no es pot demanar res més si no que se'ls ha de felicitar. El circuit, dues voltes prou exigents, que et posen a prova en el 3 i 6 aproximadament amb un pujada constant i gradual.

A sobre d'espectador he vist l'Alberto Bailón un company d'EGB... que fort feia un munt que no el veia i només de passada amb un segon l'he conegut... facebook?. Gràcies

La cursa de Matadepera sempre ha estat la cursa d'inici de temporada... bona excusa i bona cursa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada