dimarts, 29 de desembre de 2015

El club que volem. Altrenativa al CN Terrassa!


Avui he estat a presentació del projecta que la formació sota el lema “el club que volem” ha presentat en el saló social, que s’ha quedat petit, a les instal·lacions del CN Terrassa.

Que la situació econòmica, social i laboral dels treballadors del club era precària era més que notori i només calia aixecar alguna catifa, per trobar un munt d’arguments que desitjaven que hi hagués un canvi, però clar si no coneixes qui o què ha de ser el canvi més val quedar-se com està i que algun Sant protector ens ajudi...

S’ha n’ha sentit de tots colors vers aquesta nova alternativa i per això avui, vagi per endavant amb les expectatives justetes i més per compromís que altre cosa, ens hem dirigit al saló social a veure la presentació del nou projecte.

Molt bona oratòria del candidat a la presidència Jordi Martin. Clar, concís i entenedor. El candidat Jordi Martin ha explicat la situació, en grans trets, econòmica, laboral i tècnicament mal gestionada en certs camps, com és l’energètic, que pateix el club actualment i com els darrers cinc anys el club anat acumulant fins a més d’un milió d’euros en pèrdues.

Un projecte basat en cinc eixos de millora, amb propostes de sentit comú com son augmentar i millorar els recursos propis per evitar subcontractacions, millorar els llocs de treball i el creixement personal de les persones que composen l’equip humà en nomina del CN Terrassa amb la finalitat no tant sols de millorar l’ambient de treball si no aprofitar al màxim els propis recursos, minvant, supervisant i controlant les despeses amb compres o subcontractacions pel manteniment de les instal·lacions (40.000m2). Posar un èmfasi especial en una de les despeses més importants com son la racionalització dels recursos energètics, és a dir per primera vegada he sentit parlar de formació, projecció, auditories energètiques, autogestió, eficiència, rendiment… si a sobre fas un cop d’ull a la pàgina web de la candidatura sembla que experiència i formació no en falta, per tant sembla que els ingredients i els propòsits siguin esperançadors. Esperem doncs que l’arròs estigui a l’alçada de les expectatives... millorar el passat no sembla gaire difícil, millorar el present ho serà més no pel qui conduïa si no pel que tenim per viatjar. És el que hi ha i diners per un cotxe nou no n’hi ha per tant esforç, treball i bona gestió. Sembla que els 17.000 socis fan que la gestió del club sigui possible i viable, només hi falta que algú hi posi seny, coneixement, projecta i menys floritures ràncies.
 
Tenim una oportunitat… paga la pena apostar-hi i veure si allò que avui ens enlluernat amb paraules es pot portar a la pràctica en fets. No serà fàcil, amb uns instal·lacions elèctricament precàries, uns números (econòmics) i gestió que fa plorar i un ambient laboral molt negatiu que fins si tot s’ensuma quan entres per la porta. Si la candidatura de “el club que volem” guanya, te un projecta tant engrescador com laboriós a portar a terme, falta de ganes no sembla que els falti.

Aquest club li calia un canvi i una nova imatge, no tant sols de portes en fora sino sobretot més endins a les pròpies cambres, no tant sols de petits canvis sino a nivell de decisions i canvis de rumb és a dir a nivell de gestió directiva. Calia una alternativa ferma, responsable, una junta alternativa que fins les hores, en eleccions a la presidència, no ha tingut mai aquest club, almenys des de que tinc ús de raó i que es mereix un club com aquest, quasi centenari.

Tota la sort del mon i dono per endavant el meu vot pel canvi per ben esmerçat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada