dimecres, 21 de desembre del 2016

Bones festes a tothom (la meva felicitació)

Sentir-se orgullós, dedicar-hi tots els esforços que tinguis a mà, adonar-te que el temps ha passat volant, fer el que calgui sense sentir-te obligat i fer-ho tant sols per que ho creus… tenim un fill i fem l’esforç necessari per donar-li el millor del millor.
 
Amb les persones estimades i que volem compartir part o tota la nostra vida ens discutim i cerquem un punt de retrobament per que creiem que paga la pena seguir el camí junts i vèncer plegats tot el que ens dificulti avançar per ell.
 
Un amic, un familiar, una persona estimada ens demana que l’ajudem i no tenim inconvenients sigui l’hora que sigui i sempre que estigui a les nostres mans, encara que això requereixi fer quelcom que no faríem en qualsevol altre circumstància.
 
Aquest any a l’empresa que pertany des de fa més de 30 anys, hem iniciat una projecte anomenat “sentit de pertinença”. És un projecte que a llarg termini pretén amb accions de tota mena reforçar aquest sentiment, aquesta percepció, aquesta manera d’entendre la vida… jo no ho puc entendre d’altre manera. Sempre en tot allò que estic o he estat involucrat, ha estat quelcom que he sentit per que sinó, res tindria sentit (esforç, il·lusió, compromís…). Entenc que tothom no ho pot integrar de la mateixa manera, entenc fins i tot que hi hagi qui es mou en l’àmbit que sigui només per un interès purament d’intercanvi, ho entenc tot, però jo si no és sota aquest valor no puc encarar el dia a dia, ni em puc comprometre i ni tant sols puc projectar més enllà del temps que tardi en finalitzar aquesta felicitació, és un valor…
 
El sentit de pertinença en el fons el tenim tots en la nostre part més primitiva, per que així d’una forma evolutiva i quasi per instint de supervivència ho portem integrat des de l’origen de les tribus, els clans, les manades… sentir-nos que formem part d’alguna cosa, dona sentit a la nostre existència, segur, encara que et sembli que no és el teu cas, pensa, fes l’esforç i sempre trobaràs la necessitat de sentir-te part d’alguna cosa, per petita que sigui, per indiferent que et sembli, per impossible que pensis que això també forma part de tu i sinó pensa en la vida.
 
Trobar sentit allò que fem. Tot es torna més planer si trobem quelcom que ens motiva a compartir-ho amb l’ampli sentit de la paraula (si no saps quin és aquest ampli sentit de la paraula, et recomano tornis a llegir l’escrit), encara que el projecte sigui tant senzill com compartir un somriure.
 
Bones festes a tothom!

 

dimecres, 10 de febrer del 2016

Saluda als avis Roc

Catorze anys fa que vaig arribar amb el Roc a casa... tenia tres mesos.

Son molts anys, els quals vas acumulant records, anècdotes i experiències que al cap del temps quan prens una decisió com la que hem pres afloren i fa més trist el comiat.

Després de catorze anys les cames li fallen... cada cop que s'ha de aixecar és un suplici i ja ensopega amb qualsevol petit desnivell. Per molt que intentis que s'aixequi sol no pot i l'has d'empenya i tot i així has de intentar-ho tres o quatre vegades més fins que treu forces de on quasi no n'hi ha.

Moltes nits, que tot i alguna d'elles maleint-lo, hem acabat compartint les últimes estones del dia, repassant el dia junts mentre volta per aquí i per allà, sempre junts, sols, sota les estels i la lluna.

De vegades pujo a l'ascensor aquests dies i el miro i li dic en silenci, que cal fer-ho, que és el millor que li podem donar per acabar els seus dies i tot i així veig la seva mirada trista i ho associo més a les circumstancies que no a la mirada candida d'aquesta raça. Encara algun dia mou la cua... però tant sols queda aquests petits moviments d'aquell gos alegre, vigorós i entranyable que tantes hores i passejades havia compartit amb el Gregorio.

Demà aquestes hores, ja haurem anat al veterinari i la Marta l'adormirà per sempre. Nosaltres serem allí i l'acompanyarem per darrera vegada, la darrera passejada fins al costat dels avis.