dimecres, 6 de desembre de 2017

La meva felicitació de Nadal




Aquesta es la tercera versió d’una felicitació de nadal que m’ha costat més que mai decidir com transmetre o prioritzar tot un seguit de sentiments que per diferents circumstancies son a la meva vida, bé a les nostres vides.... avui després de somiar un cop més amb la iaia, ho he tingut clar. Us vull parlar de valors.

La meva iaia es va morir el Gener passat. Tinc varis amics/coneguts que estan lluitant contra el càncer. El passat 1 d’Octubre malgrat totes les adversitats 2 milions i mig de persones varen anar a votar i avui encara  Junqueres, Forn, Cuixart i Sànchez, segueixen sense llibertat.

Us vull parlar d’ella qui va lluitar tota la vida. Per fer grans els fills i els nets, per cuidar el marit fins la mort, per tirar endavant per sobre de totes les adversitats vitals, fins i tot per demanar morir davant el patiment físic de les darreres hores. La seva vida ha estat tot lluita i entrega cap als altres.

Us vull parlar d’ells. Qui davant el diagnòstic d’una malaltia greu, segueixen en peu. Aquesta malaltia precisa constància, valentia, esperança. I aquí son ells. Segur que no ha està essent fàcil, però segueixen endavant, una pas darrera l’altre, una noticia darrera un altre, de bones i no tant bones, però segueixen mirant endavant. 

Us vull parlar d’ells. Que el passat 1 d’Octubre varen anar a votar i varen defensar uns vots que simbolitzaven el dret de decidir lliurament, que simbolitzaven la lluita contra la repressió, contra aquells que els volien privar del dret a la llibertat d’expressió, contra l’aculturament i contra quelcom que ja pensaven que no tornaria i avui més que mai veuen que és present a un país on sembla que visquem democràticament però que som immersos emmascaradament en un veritable totalitarisme. Ells que davant de les amenaces d’una porra, els cops i les vexacions e humiliacions varen plantar cara i varen defensar allò que era just: el dret a decidir ser i decidir-ho lliurament (justícia).

Us vull parlar d’ells i elles, que segueixen a l’exili o la presó per du a terme allò que vàrem prometre (compromís), per defensar allò que creuen que és just i millor per la seva família i els que els envolten (ideals), per son perseverants i compromesos fins les darreres conseqüències com pot ser la privació de la llibertat. Us vull parlar d’ells que varen ser tenaços per superar tot i més i varen treure les urnes, per que varen desenvolupar contra tota la força d’un estat irrespectuós, prepotent i cínic. Que varen defensar amb la paraula, el compromís, l’estratègia i sobretot la convicció (exemple), us vull parlar d’ells que avui amb un somriure, continuen inundant els nostres dies d’esperança, lluita i desig de llibertat.

A tots ells i elles des de la seva pròpia historia, des de la seva pròpia lluita, des del seu propi exemple, el meu més sincer agraïment per seguir fent-me créixer i el meu més gran desig de seguir compartint el vostre somriure, exemple de lluita i sobretot companyia pels anys dels anys.

Bones festes de Nadal a tothom!

p.d: Un petó iaia...i un li dones un altre a l’avi (digues-li que també l’enyoro molt)